Vacances pagades d'en Woody a "titotitotitotito Barselonaaaaaaaa!"

Deures fets. Suposo que s'havia de veure. O potser de fet no calia. Tant és, el cas és que la darrera bajanada del Woody Allen ja ha caigut a la cistella de coses vistes. Veredicte? Un xurro. Fins fa relativament poc aquest home anava a pel.lícula per any posant al mercat productes decentíssims i, de tant en tant, autèntiques joies. Ara, el geni de Manhattan mantén el ritme frenètic de pel.lícula per any, però s'ha convertit més aviat en una màquina de xurros. Scoop em va semblar molt fluixa i Cassandra's Dream directament un fàstic. L'excepció que confirma la regla: Match Point. Fantàstica.

Vicky Cristina Barcelona. Títol ja de per sí amb poca gràcia. Tenim un del personatges que es diu Vicky, l'altre Cristina. Passen unes vacances a la nostra estimada ciutat. Títol de la pel.lícula? Vicky Cristina Barcelona. El que se'n diu ingeniós. Doncs bé, la cosa va així: dues noies americanes molt guapes se'n van de vacances a terres catalanes, convidades per una parella també de ianquis que viuen en un palau al Tibidabo. Una fa una tesi sobre la identitat catalana (tema de tesi que es veu que ningú no havia tractat. Nota al peu: ella no parla un borrall de català ni espanyol, no té ni la més remota idea de les costums, i és la primera vegada que trepitja la nostra terra. Que per què decideix fer una tesi sobre el catalans? Whatever.) i l'altra, la Johansson, no fa res.

En una exposició coincideixen amb el Javier Bardem, artista i latin lover a parts iguals, amb un pare que viu a Oviedo però que és l'únic que té accent català a tota la pel.li. Fascinant. La Victorina, la Cristineta i el "Xavi" es recorren el més típic i tòpic de la Ciutat Comtal a ritme d'una musiqueta odiosa (titotitotitotitotito Barselonaaaaaaaa!) i entre una cosa i l'altra, es van liant a l'espera que arribi l'exdona del pintor. (titotitotitotitotito Barselonaaaaaaaa!)

I la ex fa acte de presència en cos i ànima d'una histèrica Penélope Cruz. Aquí la història s'anima una mica, ja que ella i en Bardem li posen salsa. I mira que em sap greu dir això, perquè precisament la Cruz no és sant de la meva devoció. Pero el seu "I can't live with or without you" amb l'oscaritzat madrileny són les úniques escenes amb substància. I de mentres, titotitotitotitotito Barselonaaaaaaaa! (grrrrrrrrrrrr)

La resta fa una mica de pena. El personal masculí estarà encantat amb la presència de la voluptuosa Scarlett. La veritat és que està molt guapa, però lluny de Match Point. Això sí, té el paper més avorrit i absurd de la pel.lícula. En aquest sentit li dóna mil voltes la Rebecca Hall, que d'altra banda també és molt atractiva, tot i que menys morbosa. En Bardem té punts, però perd pistonada a mesura que avança l'invent. I sempre és d'agrair que aparegui la Patricia Clarkson, tot i que en un paper més que testimonial. Que gran que és aquesta senyora! Fantàstica a Elegy o fent de germana hippy de la Ruth Fisher a Six feet under.

I bé, que tot comença més o menys com acaba. 96 minutets, però tot i així a estones se'm van fer llargs. I més quan titotitotitotitotito Barselonaaaaaaaa! I és que ben poca cosa hi havia a explicar. Això sí, enlluernada amb una preciosa i irreal Barcelona, trufada amb el malson de veure la Lloll o el Joel Joan, però sense l'únic cameo que podria tenir gràcia: el d'en Joan Pera, la inconfusible veu catalana i castellana d'en Woody Allen. Per contra hi trobem en Bassas (que jo no vaig veure) i en Joan Laporta, en una escena que finalment va ser tallada del metratge. Una pena (o no).

Fins aquí les vacances pagades per Mediapro de Woody Allen a Barcelona. Una pel.lícula per encàrrec, intrascent i que solsament es deixa veure. Lluïment per a en Bardem i sobretot per la Cruz, que segurament rebrà nova nominació a l'Òscar. I per l'any vinent, nova empenta per al turisme de la capital catalana, que suposo que és bàsicament el que es pretenia amb aquest invent. (titotitotitotitotito Barselonaaaaaaaa!) .