Ni HBO ni la BBC

Hi ha qui arriba a casa cansat, es fica a la dutxa, es prepara alguna cosa per sopar i s'apoltrona al sofà disposat a que la tele l'entretengui fins que la son el vençi. Agafa el comandament a distància (qui no deixa la TV en stand by, tota ella a les fosques però amb la llumeta vemella desafiant burleta les recomanacions ecologistes?) i no s'esforça ni en canviar de canal. Patapám! Immersió en la realitat cutre-absurda-cool de Sin tetas no hay paraíso. També pot impactar amb el prostíbul/institut de Física o Química. Amb la barreja de Hill Street Blues i Manos a la Obra que és Los hombres de Paco. Delirant, i no precisament en el sentit festiu de la paraula. I suposo que un llarguíssim etcétera de sèries que no conec.

Pels que no viuen a la gran Pannnia Connnio! que diu un company de feina, us diré que la sèrie de la "pechuga paradisiaca" es un remake d'una de llatinoamericana, crec que colombiana. Aquí està ambientada als barris de classe treballadora de Madrid. Unes noietes senzilles i guapetones, però poc adinerades, s'adonen que la única sortida que tenen per triomfar a la vida és ampliar la seva capacitat mamària perquè uns traficants de droga mindundis se n'enamorin. Pel mig hi ha disgustos familiars, petita delinqüència i una love story tràgica a l'estil Romeu i Julieta. Igual no ho explicat exactament tal com és, però més o menys. L'"Y", a qui cito no textualment, us pot il.lustrar si esteu interessats en el tema. Bé, doncs aquesta meravella va ser un dels grans hits d'audiència de la temporada passada. Encara us pregunteu per què no m'enganxo a la programació? En tot cas, entenc que hi ha gent que tot i que veu que es tracta d'aberracions sense nom, els distreu una estoneta. El meu problema és que no em generen el més mínim interés, per molt que els actors siguin adonis musculats. Per cert, el prota de Sin tetas… va de tio dur. Pretén ser un Michael Madsen o un Russell Crowe… i posa la veu del Marlon Brando al Padrino. Un actor de mètode. Heretge!!! L'haurien d'aniquilar només per això.

Pero lo cortés no quita lo valiente. Hi ha una sèrie espanyola que em fa molta gràcia. Sí senyors. És Aída. Irreverent, d'humor gruixut i groller, amb personatges políticament d'allò més incorrectes. Però tot sovint molt tendra. Li retrec que cada vegada més es queda en el cacaculopedopis, però menos da una piedra. Em fa riure. Sol acostar-se a la immigració, la droga, l'alcohol, la petita delinqüència o el fracàs des de la carcajada. Les ments benpensants poden sentir-se ofeses, però la veritat és que al final de cada capítol tots i cadascun dels personatges tenen la seva ració d'amistat i de suport. Tant se val que sigui l'immigrant, el drogadicte, la prostituta o l'alcohòlica. Proximitat, normalitat i contacte que fan que es diguin les coses tal com ragen. Sense el filtre de les bones maneres i la contenció verbal dels qui habitualment no convivim amb ells. Sobre Cuestión de sexo… es correcta, però es fa repetitiva, no sabria dir exactament per què.

I no voldria acabar la xerrameca sense fer esment a alguns esforços que ha fet TVE intentant emular la BBC. Recordo que l'adaptació de La Regenta de Clarín, amb l'Aitana Sánchez-Gijón y el Carmelo Gómez era estupenda. Per casa sempre he sentit que la minisèrie de Los Gozos y las Sombras era molt bona. I suposo que moltes altres. Us ho deixo a vosaltres. Ja veieu que el meu coneixement sobre el tema no és precisament extens.