Cròniques cubanes 3. El plaer del viatger

Ja fa uns anys vaig llegir una novel.la del sempre inquietant Ian McEwan titulada en castellà, entenc que irònicament El Placer del Viajero. Vivint a Anglaterra vaig topar de nou amb aquest llibre, tot i que aquesta vegada portava per títol The Comfort of Strangers, que sens dubte li escau molt més al relat. En tot cas, la inventiva dels traductors de vegades no té límits, sense voler restar mèrit a una professió on es lluita constantment amb els matisos i amb expressions i conceptes que no comparteixen totes les llengües.

El plaer del viatger poc té a veure amb la novel.la d'en McEwan però és una sensació especial, sempre diferent, que compartim tots aquells que gaudim voltant pel món. És un plaer que de vegades es viu intensament en territori estrany, però que tot sovint es retroba a la tornada.

Cuba té l'aparença de món que desapareix, que s'aguanta amb bastides. A l'Havana i a d'altres ciutats pràcticament cap edifici dóna sensació d'estabilitat. La bellesa decadent de l'illa és tan física com espiritual i també política. Analitzat fredament, el castrisme té els dies comptats. En Fidel va camí de l'altre barri, el seu germà Raúl no només sembla apostar per una lleugera apertura sinó que està per veure què passa quan mori el líder de la revolució. Ves a saber el suport amb el què compta el germaníssim, sobretot si la crisis econòmica deixa temps a l'amic Barack Obama per arreglar desavinences amb el món. Tots aquests pensaments que tan fàcilment va lligant el de fora, s'escapen de la vida del cubà, convençut que el règim té corda per estona.


Des de fora sorprèn també la manca disidència política/ideològica. La disidència que es percep majoritàriament és econòmica. Milers de llicenciats i enginyers amb uns coneixements amplíssims i una cultura infinitament superior a la mitjana espanyola que han de llogar habitacions de les seves cases per a turistes si volen poder accedir a certs béns que només poden comprar en divises. I és que ara, la classe "benestant" cubana és aquella que té accés al turista. Gent que treballa als hotels i agències de viatges, i que perceben propines per qualsevol servei que presten. Per contra, els metges cobrant 19-20 pesos mensuals, la meitat que un policia o un militar. Per no dir que llicenciats i enginyers no tenen cap mena de sortida, cap esperança d'arribar a res en la seva carrera profesisonal.

Tot això, assaborit, insinuat, sentit, olorat o percebut forma part del plaer del viatger. L'estrany, el que no coneix, el mira i escolta les coses encuriosit i amb els ulls ben oberts. Les coses que fan que voltar pel món sigui tan recomanable. Que et faci canviar de manera de pensar, valorar la situació personal i entendre que en el món hi ha tantes realitats diferents com persones. I tornes canviat i amb moltes ganes de tirar endavant; de veure i sentir coses noves; de no capficar-te tant en obligacions com la feina, que tot sovint et donen més aviat poques satisfaccions; de ser una mica més tu i valorar el que tens i els que tens al voltant. Plaers dels viatgers.